Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cosetes prosaiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cosetes prosaiques. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de setembre del 2012

Fartons

Això no és un bloc de cuina, però quin em coneix no podrà negar que és una de les meves aficions. M'ha semblat que seria una bona manera de passar aquesta tarda mig tèrbola d'un setembre poc calorós.

Us passo aquesta recepta que fa un temps vaig trobar per internet (no en recordo la font) i que he adaptat una mica.
Les boletes de 40-50 gr. fetes.
Les estirem amb el corró i les emboliquem com si fossin neules.


Ingredients:

100 ml d'oli de gira-sol
100 ml d'aigua
50 grams de llevat premsat
500 grs de farina normal
2 ous
100 grs de sucre
dues cullerades de suc de llimona
1/2 culleradeta de sal

Poseu tots els ingredients a la panificadora (primer els líquids i després els sòlids), sense incloure l'oli, i feu el programa d'amassat amb repòs.

Quan ja s'hagi format una massa consistent afegiu-hi 100 ml d'oli de gira-sol o d'oliva suau i seguiu amb el programa fins que acabi.

Deixem reposar els fartons una hora.
Treieu la massa de la cubeta i aneu formant boletes de 40-50 grs.

Per preparar els fartons passeu el corró per la bola formada per allargar-lo i enrotlleu-lo sobre si mateix per formar un palet. (Si no us surt, podeu optar per la versió plastilina, feu boletes i estireu la massa tipus plastilina)

Col·loqueu-los a la safata de forn molt separats, ja que creixen molt.

Deixeu-los reposar una hora. 

Enforneu-ho 10/15 minuts a 180 º

Prepareu una glaça amb 100 grams de sucre glas i tres cullerades de agua. Quan els traieu del forn els pinteu amb la glaça i els deixeu assecar.

Recomanacions generals: Cada forn és un món, i el meu és especialista a cremar les coses. Em fa la  impressió que un forn que no vagi amb flama, com és el meu cas, seria més adequat.
Aquests fartons estan fets amb sucre morè i farina integral, per això tenen un color més fosc. 

Fartons fets!





dilluns, 12 de desembre del 2011

Paraules d'amor

Ser filòleg vol dir fer servir les paraules com a eines per expressar-nos. En el meu cas, poca cosa més que paraules sé fer servir.
A vegades, però amb les paraules podem fer coses meravelloses. O, d'una altra manera, com explicant l'etimologia d'una paraula podem fer actes d'amor.
Al Diccionari etimològic, Coromines ens diu de Recordar: del llatí recordari, "tenir record d'alguna cosa", derivat de cor, cordis, "cor". És a dir, que tot recordant, portem dins el cor aquella imatge. I quan diem a algú "Records" li estem dient que ell o ella ens arriba fins ben endins.
Doncs, bé, encara no has marxat i ja et recordo. Recordo tots i cadascun dels moment feliços que hem passat junts. I recordo també els que vindran, o si més no, els reservo un raconet. Perquè recordo i recordaré una altra paraula meravellosa: T'estimo.

dijous, 8 de desembre del 2011

la façana

Somio des de la façana,
un món de bruixes i pocions.
Gats bornaixs, cues de sargantana,
velles que teixeixen llana.

Som personatges d'un món artificial.
Som al circ, però no hem pagat entrada.

Però és que només des de la façana,
podem construir un món d'il·lusions,
saxofonistes, boletaires i sobretot,
sobretot,
velles que teixeixen llana.

dissabte, 15 de gener del 2011

L'hortet (I)

 

Aniré publicant periòdicament les evolucions de l'hortet. De moment avui, després del moviment de terra, l'adob, etc. puc publicar la primera foto amb alguna cosa plantada. D'esquerra a dreta hi tenim quatre enciams, dues fileres de faves, i una filera amb quatre cebes i quatre alls. A veure com van passant els dies. El temps està molt bé, però encara poden venir gelades i caldrà veure com reaccionen les plantes.

diumenge, 29 d’agost del 2010

Jo vull anar en un tren transsiberià


Jo vull anar en un tren transsiberià,
travessar aquell gran país nevat,
explorar sempre en botes i anorac
i jugar fent ninots de neu al mar.

Jo vull anar en un tren transsiberià,
viatjar sobre d'un hotel rodant,
fer pipí i que es converteixi en glaç,
anar a dormir i que de nit sigui clar.

Jo vull anar en un tren transsiberià
i menjar en un vagó restaurant,
ser malparit: fer bromes al revisor
i, si puc, fer-me amic del conductor.

Jo vull anar en un tren transsiberià,
vull bufar i que l'aire sigui blanc,
vull parlar amb hippies desconeguts,
treure el cap per si veig algun mamut.

Jo vull anar en un tren transsiberià,
arribar a Moscou ben constipat,
tornar i portar regals per tots,
i somniar que el tren no m'ha atropellat.

Jo vull anar en un tren transsiberià...
Jo vull anar en un tren transsiberià, veure aquell gran país glaçat, menjar noodles i visitar Irkutsk. Sí, d'això meu en diuen somni.