dilluns, 17 de novembre del 2008

Carlos Fabra


Carlos Fabra (Castelló de la Plana, 1946) és empresari i del PP. President de la Diputació des de 1995, s'ha dedicat a fer créixer l'empresa familiar, com a bon hereu. El que passa és que l'empresa familiar de can Fabra, no és una fàbrica de suro, ni una botiga de calçat de senyores, sinó la Excelentísima Diputación Provincial de Castellón de la Plana. Vegem, uns instants, quins són els antecedents de la família Fabra:

  • Victorino Fabra Gil (1818-1893), l'agüelo Pantorrilles, el seu oncle-rebesavi, participa en el bàndol d'Isabel II enfrentant-se als carlistes del General Cabrera al Maestrat, distingint-se en la defensa de Llucena (l'Alcalatén). Apadrinat per Leopoldo O'Donnell liderarà la Unió Liberal i portarà els seus seguidors al Partit Conservador. Va ser president de la Diputació, de 1874 a 1892.
  • Victorino Fabra Adelantado (1837-1907), nebot de Victorino Fabra Gil, i President de la Diputació el 1855.
  • Hipólito Fabra Adelantado, nebot de Victorino Fabra Gil i President de la Diputació en els períodes 1897-1899, 1901-1902, 1903-1904 i 1905-1906.
  • José Fabra Sanz , fill de Victorino Fabra Adelantado, secretari de l'Ajuntament de Vila-Real fins a 1937.
  • Luis Fabra Sanz , fill de Victorino Fabra Adelantado, va ser president de la Diputació en els períodes 1918-1819 i entre 1919 i 1922. Fundador de la Derecha Regional Agraria. Diputat a Corts pel partido Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA).
  • Carlos Fabra Andrés (1912-1979), fill de Luis Fabra Sanz. Ocupa la Secretaría Provincial del Movimiento a Castelló de 1943 a 1947. Alcalde de Castelló de la Plana de 1948 a 1955. President de la Diputació de 1955 a 1960.
  • Carlos Fabra Carreras ocuparà la presidència de la Diputació el 1995.
La llista seguirà, no ho dubteu. A continuació, voldria copiar una "broma" que he trobat per internet sobre el personatge. Estava en castellà, m'he permès el luxe de traduir-la:

  • 1 -Carlos Fabra pot guanyar la travessa… sense emplenar-la.
  • 2- Cuando un judici li va malament, Carlos Fabra no canvia d'advocat. Canvia de jutge.
  • 3- Carlos Fabra cobra interessos al món per existir. Després destina el 0.7% al seu gos.
  • 4- Carlos Fabra no deixa propines, les rep.
  • 5- Hisenda som casi tots. Tots menys Fabra.
  • 6- Els castellonencs paguen impostos, els impostos paguen a Carlos Fabra
  • 7- Carlos Fabra no fa la declaració de la renda, la renda se li declara a ell.
  • 8- Carlos Fabra no guarda bitllets de 500€ sota el llit, els bitllets de 500€ són el seu llit.
  • 9- Carlos Fabra no es presenta a la Presidència de la Diputació de Castelló, la obté per herència.
  • 10- Carlos Fabra es va apuntar a un sorteig d'habitatges de protecció oficial… i li va tocar un dúplex al Passeig de Gràcia.
  • 11- Si tens 5 caramels i te'n menges 2 te'n quedas sense cap perquè els altres 3 se'ls endú Carlos Fabra.
  • 12- Carlos Fabra no paga hipoteca, la hipoteca paga a Carlos Fabra.
  • 13- Carlos Fabra no fuig de la fiscalia anticorrupció. És la fiscalia anticorrupció qui fuig de Carlos Fabra.
  • 14- Carlos Fabra no dóna consells, els ven al 150% d'interès.
  • 15- I al Vuitè Dia, Carlos Fabra va concedir la llicència.
  • 16- Fabra renta més blanc.
  • 17- Els euros de Carlos Fabra valen 2,3€ cadascun.
  • 18- Carlos Fabra no imposa la llei, ell és la llei.
  • 19- Al·là no és Gran: és que és amic de Fabra.
  • 20- Déu els crea i Carlos Fabra els cobra interessos.
  • 21- Carlos Fabra juga al poker amb Déu i el Diable: i li deixen guanyar.
  • 22- Carlos Fabra és inmortal, la mort té por que li cobri la feina.
  • 23- Carlos Fabra no va de putes, són actes de campanya electoral.
En fi, podríem anar seguint.
Desenganyem-nos. La misèria humana no viu a sota els ponts. La misèria humana és gent com Carlos Fabra, que són tan pobres que només tenen diners.

divendres, 7 de novembre del 2008

Descatalogat!

Ara mateix vinc de la llibreria Geli, al centre del meu segon amor (un amor amb odis i puteria inclosa, però d'això ja en parlarem un altre dia). El cas és que volia un llibre que ja fa molts anys (6) que busco. Una vegada el vaig trobar en una fira de llibreters de vell i no se'm va acudir res millor que regalar-lo. Ara que puc volia recuperar-lo, perquè em sembla un llibre essencial, per a qualsevol militant, i també per a qualsevol persona.
En Jaume Fuster va ser una persona que sempre va dir les coses pel seu nom, i un dia va decidir que faria un llibre sobre la lluita armada al nostre país, i el va fer. Tal com raja, tal com ho sentia. Ara, aquest llibre que nom Per quan vingui un altre juny està descatalogat, oblidat, arraconat per aquestes multinacionals de la cultura (ha!) anomenades editorials.

Ja fa un temps, en la meva època com a ciutada barceloní, vaig anar a fer uns beures a un antro que es diu Ca l'agüelo, a Ciutat Vella. Allà vaig conèixer un noi que treballava a La casa del llibre una llibreria horrible del Passeig de Gràcia, on només venen best-sellers i poca cosa més. Ell treballava al magatzem d'aquesta botiga, i em va explicar que allà, quan un llibre havia estat més de tres mesos a les lleixes i ningú el comprava, el destruïen. Així de simple, així de bèstia.

La hipocresia és la base de les polítiques culturals.