dilluns, 12 de desembre del 2011

Paraules d'amor

Ser filòleg vol dir fer servir les paraules com a eines per expressar-nos. En el meu cas, poca cosa més que paraules sé fer servir.
A vegades, però amb les paraules podem fer coses meravelloses. O, d'una altra manera, com explicant l'etimologia d'una paraula podem fer actes d'amor.
Al Diccionari etimològic, Coromines ens diu de Recordar: del llatí recordari, "tenir record d'alguna cosa", derivat de cor, cordis, "cor". És a dir, que tot recordant, portem dins el cor aquella imatge. I quan diem a algú "Records" li estem dient que ell o ella ens arriba fins ben endins.
Doncs, bé, encara no has marxat i ja et recordo. Recordo tots i cadascun dels moment feliços que hem passat junts. I recordo també els que vindran, o si més no, els reservo un raconet. Perquè recordo i recordaré una altra paraula meravellosa: T'estimo.

dijous, 8 de desembre del 2011

la façana

Somio des de la façana,
un món de bruixes i pocions.
Gats bornaixs, cues de sargantana,
velles que teixeixen llana.

Som personatges d'un món artificial.
Som al circ, però no hem pagat entrada.

Però és que només des de la façana,
podem construir un món d'il·lusions,
saxofonistes, boletaires i sobretot,
sobretot,
velles que teixeixen llana.