dimecres, 23 de febrer del 2011

De Palau-Sator al castell del Montgrí (i II)

Inici de la pujada. Al fons, el coll de la Creu

Portàvem ja una estona caminant quan vam enfilar la pujada definitiva al castell, des de Torroella. Potser vam cometre l'error de posar-nos a caminar massa d'hora, perquè quan vam arribar a la falda del Montgrí ja estàvem cansats, almenys jo. Portàvem 7 quilòmetres caminant per pla (amb la petita i breu excepció del turó de la Font Pasquala) i a cota zero, i de cop i volta vam pujar 300 metres en direcció al cel.
Vista del turó del castell des del coll de la Creu
En qualsevol cas, el més destacable és que va valer la pena. Les vistes, a mesura que anàvem pujant, s'anaven fent més i més espectaculars.
L'interior del castell
Hi ha un punt, en l'ascens, que marca la meitat del camí. És el coll de la Creu, una cruïlla de camins. Segons pugem des de Torroella, a mà esquerra enfilaríem la pujada a la muntanya d'Ullà, si seguissim recte baixaríem a l'ermita de Santa Caterina, i a mà dreta pugem cap a la muntanya consagrada a la mateixa santa, que és on hi ha el castell. A l'últim tram el camí és perd fàcilment, però tots els camins porten a Roma. Encara que no seguim estrictament l'itinerari marcat arribarem al castell, és impossible perdre's.
El castell del Montgrí va ser construït per ordre del rei Jaume el Just (II d'Aragó i València) a cavall dels segles XIII i XIV, entre els anys 1294 i 1304, en el marc d'un conflicte amb Ponç V, comte d'Empúries. La construcció de la fortificació no es va completar perquè el comtat de Barcelona es va imposar al d'Empúries. Es tracta d'un edifici amb una planta completament quadrada, coronat per quatre torres, una a cada cantonada. Hi ha un pati central. El que més impressiona, però, són les vistes des d'alguna de les torres.
En definitiva, es tracta d'una sortida molt recomanable, sobretot per gaudir de la terra des del cim del Montgrí. Els dies que no hi ha boira són meravellosos.

1 comentari:

vicent ha dit...

Jo vaig pujar aquesta setmana santa i també tinc un bloc:
Entre el Túria i el Ridaura.

Vicent