|
Palau-Sator |
Km.0: Són quarts de dotze del matí d'un dissabte preciós quan arribem amb cotxe a Palau-Sator.
És veritat que és molt tard per començar a caminar, però en Nèstor i l'Ester venien de Girona i no han pogut arribar abans. Sabem, doncs, que ens haurem d'afanyar si volem fer el cim. Una fita modesta, és cert, però amb les millors vistes del país.
Sortim a caminar en direcció al nord. Haurem de creuar els pobles de Fontanilles i Gualta, i els rius Daró i Ter per arribar finalment a Torroella de Montgrí i enfilar el camí definitiu del castell.
|
Vista des del Turó de la Font Pasquala |
Km. 2'7: Arribem aviat a Fontanilles. El camí és pla i el nostre ritme és bo (per ara). De seguida ha sortit el tema estrella: De què ens disfressarem per Carnaval? Ja us avanço que en tota l'excursió no en vam treure l'aigua clara. Hi seguim rumiant. Passat Fontanilles haurem de prendre un trencant que hi ha a mà esquerra, perfectament indicat. És un camí empedrat que ens portarà fins al Turó de la Font Pasquala. (92m.) La llàstima és que el cim és pla i ple de vegatació, per la qual cosa les vistes no són excepcionals. Malgrat això aconseguim treure unes quantes fotos bones.
|
El Pont Vell del Daró a Gualta |
Km. 5'6: La baixada del Turó és lleugera i entretinguda, i gairebé sense adonar-nos-en arribem a Gualta. Un poble fluvial preciós, circumcidat pel Daró nou i pel vell. El Daró nou és canalitzat uns quants quilòmetres fins a desembocar al Ter. Abans, el curs vell del riu continuava en direcció a la platja de la Fonollera, però abans d'arribar-hi es perdia en la immensitat de la plana empordanesa.Travessem Gualta, com sempre fins ara, de sud a nord. Creuem el Pont Vell del Daró, que data dels segles XVI i XVII i el paviment original, marcat profundament per les roderes dels carros, encara perdura. Deixem Gualta i enfilem el curns nou del Daró pel seu costat esquerre. Un quilòmetre més enllà ve la part més "perillosa" de la sortida. Haurem de creuar la carretera de Verges a Torroella per accedir a riba dreta del riu. Finalment, l'aiguabarreig del Daró i el Ter, i a través d'un passeig preciós arribem finalment a Torroella de Montgrí.
Km. 8'3: ja veiem clarament el nostre objectiu. El castell, al fons del poble. Ens preparem per la pujada. Tots? Tots no, em sembla que en Néstor ho té per mà, això. Els altres ho passarem una mica més malament. En continuarem parlant.
|
El Castell del Montgrí des de Torroella, a l'inici de la pujada. |
|
1 comentari:
moooolt ben descrit Dani!! jajaja
:D
ara falta la crònica de carnaval, eh?
a veure si me'n surto, amb això del picassa, i us arriben les poques fotos d'aquest cap de setmana.
fins aviat, guapos!
Ester
Publica un comentari a l'entrada