dijous, 19 de març de 2009

La vaga ha estat un èxit



I tant que sí. La vaga ha estat un èxit. Més de 2000 persones a Girona manifestant-se contra la merda que ens volen vendre com a política educativa. Més de 2000 persones demanant la dimissió d'aquest impresentable de cognom Maragall i de nom Ernest, més de 2000 veus demanant que l'escola pública segueixi essent pública.

I si la LEC no s'atura... nosaltres tampoc.


La hipocresia dels pares i les mares

En els dies previs a la vaga de mestres no hem parat de llegir columnes d'opinió i d'escoltar tertulians radiofònics, tots molt crítics amb la vaga perquè, segons ells, els grans perjudicats són els pares treballadors que no poden deixar els seus fills enlloc.

Hi ha un problema de definició sobre què és i què ha de ser l'escola. L'escola és un centre on els mestres i educadors eduquem els nostres infants. L'escola no és una guarderia on els pares i mares aparquen els seus fills mentre treballen.

Que ningú s'equivoqui. La vaga del 19 de març no era perquè els mestres i educadors teméssim perdre certs privilegis. No tenim privilegis per perdre, el que podem perdre són drets. Però no només nosaltres: la LEC és una amenaça als drets més essencials de mestres, alumnes i pares. Que tothom tingui molt clar que amb la LEC hi perdem tots, i que si hem decidit anar a la vaga és pel bé de tothom. Per una educació pública catalana de qualitat, ja n'hi ha prou, d'hipocresia.

PS: A la fotografia, alguns dels mestres i educadors del CEE Mare de Déu del Mont de Vilafant (Alt Empordà).