divendres, 7 de novembre de 2008

Descatalogat!

Ara mateix vinc de la llibreria Geli, al centre del meu segon amor (un amor amb odis i puteria inclosa, però d'això ja en parlarem un altre dia). El cas és que volia un llibre que ja fa molts anys (6) que busco. Una vegada el vaig trobar en una fira de llibreters de vell i no se'm va acudir res millor que regalar-lo. Ara que puc volia recuperar-lo, perquè em sembla un llibre essencial, per a qualsevol militant, i també per a qualsevol persona.
En Jaume Fuster va ser una persona que sempre va dir les coses pel seu nom, i un dia va decidir que faria un llibre sobre la lluita armada al nostre país, i el va fer. Tal com raja, tal com ho sentia. Ara, aquest llibre que nom Per quan vingui un altre juny està descatalogat, oblidat, arraconat per aquestes multinacionals de la cultura (ha!) anomenades editorials.

Ja fa un temps, en la meva època com a ciutada barceloní, vaig anar a fer uns beures a un antro que es diu Ca l'agüelo, a Ciutat Vella. Allà vaig conèixer un noi que treballava a La casa del llibre una llibreria horrible del Passeig de Gràcia, on només venen best-sellers i poca cosa més. Ell treballava al magatzem d'aquesta botiga, i em va explicar que allà, quan un llibre havia estat més de tres mesos a les lleixes i ningú el comprava, el destruïen. Així de simple, així de bèstia.

La hipocresia és la base de les polítiques culturals.

1 comentari:

su ha dit...

després d'aquest sentiment de decepció que ens fas arribar...

Cada anècdota em fa pensar que viure a Barcelona i no visitar ca l'Agüelo és quelcom impossible. Un dels pitjors baretos que he visitat i un espai tant "popular" pels nòmades que acull la ciutat...

També voldria dir-te que, suposo que coneixes la fira/mercat que hi ha cada diumenge a sota les voltes del paral·lel al carrer nou (mai recordo el seu nom, Sant Francesc?). Aquest estiu he passejat per les seves parades i malgrat la senzillesa, he trobat l'imprevisible a cada una d'elles. Et recomano que alguna estona hi passis, allà hi ha totes aquestes coses que s'han salvat de ser destruïdes; n'hi ha de bones - com un binil de l'Ovidi Montllo; i de dolentes, com un soldadito de l'època dels 60-70-. Potser és l'espai d'en Fuster també...?

La hipocresia és una malaltia que s'aferra a la globalitat i en el cas de la lectura...- hi ha raonaments estúpids que demostren que molts llibres serveixen, han servit i serviran per menjar-se la pols dels prestatges; decorar menjadors impersonals i per morir a l'oblit de les cites estadístiques de les llibreries.

una abraçadota i ànims, "per quan vingui un altre juny... és en algun racó que encara no has sabut trobar.