Ser filòleg vol dir fer servir les paraules com a eines per expressar-nos. En el meu cas, poca cosa més que paraules sé fer servir.
A vegades, però amb les paraules podem fer coses meravelloses. O, d'una altra manera, com explicant l'etimologia d'una paraula podem fer actes d'amor.
Al Diccionari etimològic, Coromines ens diu de Recordar: del llatí recordari, "tenir record d'alguna cosa", derivat de cor, cordis, "cor". És a dir, que tot recordant, portem dins el cor aquella imatge. I quan diem a algú "Records" li estem dient que ell o ella ens arriba fins ben endins.
Doncs, bé, encara no has marxat i ja et recordo. Recordo tots i cadascun dels moment feliços que hem passat junts. I recordo també els que vindran, o si més no, els reservo un raconet. Perquè recordo i recordaré una altra paraula meravellosa: T'estimo.
