tag:blogger.com,1999:blog-84266093169253885942024-02-19T03:41:44.864+01:00L'espill esquerdatAixò és un humil espai cultural, adaptat i convertit en un calaix de sastre on hi caben massa coses. Hi trobareu viatges, esperances i il·lusions, però també de coses banals i poc transcendentals. Com deia el gran savi, no hi ha preguntes inoportunes, sinó silencis inoportuns. Parleu, sisplau. Dobrodošli, in hvala za obisk.Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.comBlogger34125tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-10695740040372054102012-09-08T20:46:00.002+02:002012-09-08T20:53:26.323+02:00FartonsAixò no és un bloc de cuina, però quin em coneix no podrà negar que és una de les meves aficions. M'ha semblat que seria una bona manera de passar aquesta tarda mig tèrbola d'un setembre poc calorós.<br />
<br />
Us passo aquesta recepta que fa un temps vaig trobar per internet (no en recordo la font) i que he adaptat una mica.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTB_qsjJOAGj-I2yPZRUd1GvO4rgoeDwb-zxynKaQokueZKs9YQG_z0V_JHPAB2tIP4TqjjCte5OOPQamKpYiZa170X1DHnllLLeoA0qNwY_nkpZSd_T-Rc_4a8mQ3YUY5w6B7-2_8zzs/s1600/DSCN0758.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTB_qsjJOAGj-I2yPZRUd1GvO4rgoeDwb-zxynKaQokueZKs9YQG_z0V_JHPAB2tIP4TqjjCte5OOPQamKpYiZa170X1DHnllLLeoA0qNwY_nkpZSd_T-Rc_4a8mQ3YUY5w6B7-2_8zzs/s320/DSCN0758.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les boletes de 40-50 gr. fetes.<br />
Les estirem amb el corró i les emboliquem com si fossin neules.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="color: #ffd966;">Ingredients:</span></strong></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">100 ml d'oli de gira-sol</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">100 ml d'aigua</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">50 grams de llevat premsat</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">500 grs de farina normal</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">2 ous</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">100 grs de sucre</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">dues cullerades de suc de llimona</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">1/2 culleradeta de sal</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Poseu tots els ingredients a la panificadora (primer els líquids i després els sòlids), sense incloure l'oli, i feu el programa d'amassat amb repòs.</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Quan ja s'hagi format una massa consistent afegiu-hi 100 ml d'oli de gira-sol o d'oliva suau i seguiu amb el programa fins que acabi.</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbDbQO9oRROX_SpJqh4xTU3ZwRB0gZ5RZdVzxlWgIUsRhSyqMBOdKNStOOMqzpjrtZ0IaM0hZBIvgR4neN2rMk7TjUU2LKB1rWktvMovFEDxutrgk9MkoAa3OGrBhSJOm77owHTWoW-UI/s1600/DSCN0762.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #ffd966;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbDbQO9oRROX_SpJqh4xTU3ZwRB0gZ5RZdVzxlWgIUsRhSyqMBOdKNStOOMqzpjrtZ0IaM0hZBIvgR4neN2rMk7TjUU2LKB1rWktvMovFEDxutrgk9MkoAa3OGrBhSJOm77owHTWoW-UI/s320/DSCN0762.JPG" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Deixem reposar els fartons una hora.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Treieu la massa de la cubeta i aneu formant boletes de 40-50 grs.</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Per preparar els fartons passeu el corró per la bola formada per allargar-lo i enrotlleu-lo sobre si mateix per formar un palet. (Si no us surt, podeu optar per la versió plastilina, feu boletes i estireu la massa tipus plastilina)</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Col·loqueu-los a la safata de forn molt separats, ja que creixen molt.</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Deixeu-los reposar una hora. </span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Enforneu-ho 10/15 minuts a 180 º</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;">Prepareu una glaça amb 100 grams de sucre glas i tres cullerades de agua. Quan els traieu del forn els pinteu amb la glaça i els deixeu assecar.</span></div>
<div style="border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #ffd966;"><br /></span></div>
<div style="border: 0px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: inherit;">Recomanacions generals: Cada forn és un món, i el meu és especialista a cremar les coses. Em fa la impressió que un forn que no vagi amb flama, com és el meu cas, seria més adequat.</span></div>
<div style="border: 0px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: inherit;">Aquests fartons estan fets amb sucre morè i farina integral, per això tenen un color més fosc.<span style="line-height: normal;"> </span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: normal;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWbZfUlBOxOv9TYWcwANbZNfYQGzDzddw3eKMBRUpFqDCs0cU285V1HKPkLaWyF5I6_qPwi2A6IBISBDJi-znQCmLYxuRV5J34xVTbuyypvTuc6A_BrWDBlQlHK9W8I0n1uoj6Ft_Xwv0/s1600/DSCN0766.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #ffd966;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWbZfUlBOxOv9TYWcwANbZNfYQGzDzddw3eKMBRUpFqDCs0cU285V1HKPkLaWyF5I6_qPwi2A6IBISBDJi-znQCmLYxuRV5J34xVTbuyypvTuc6A_BrWDBlQlHK9W8I0n1uoj6Ft_Xwv0/s320/DSCN0766.JPG" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fartons fets!</td></tr>
</tbody></table>
<div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16.5px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-52908219066425740182012-02-01T20:00:00.002+01:002012-02-01T20:43:28.077+01:00Ombres en la nit<a href="http://www.bromera.com/system/html/9788498248456_04_g-ba9ee572.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.bromera.com/system/html/9788498248456_04_g-ba9ee572.jpg" width="261" /></a>Hi ha vegades que tinc por de fer-me pesat. És veritat que tots tenim uns quants temes habituals i, si no sabem callar prou, podem acabar fent morir algú de l'avorriment. Doncs bé, un d'aquests temes meus habituals és Ferran Torrent. Ja fa algun temps que va presentar la seva darrera novel·la, però no és fins ara que me l'he poguda llegir (exàmens, ja se sap), i vomitar, una altra vegada, al bloc, les exel·lències de l'escriptor valencià. <i>Ombres en la nit</i> és una novel·la amb un marc molt clar: 1947, postguerra a Espanya i a Europa; però precisament la meravella de l'obra és la seva capacitat d'esdevenir atemporal, i ho és perquè amb el marc històric de fons, ens parla de temes d'absoluta vigència avui dia: l'odi, la ideologia, la crueltat. <i>Ombres en la nit </i>té un aire de crida desesperada a la revolució humanista on surten els draps bruts i les vergonyes més profundes de l'espècie humana, tot plegat estructurat en una escalada trepidant que ens abocarà a un final genial, sorprenent i esperançador. <br />
Pels que hi busquin el Torrent clàssic, no els decebrà. València segueix essent València, a vegades casposa, d'altres sorprenent i divertida. A la València d'<i>Ombres en la nit</i> hi ha infants que mengen coloms de carrer per passar la gana, però no ens fallaran els Miguelíns, Manoletes i Baixaulis. No somriurem com d'habitud, però ens emocionarem de la mateixa manera amb un Torrent més reflexiu que mai.<br />
<div style="text-align: justify;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><i>Va entrar una dona d'uns quaranta anys, amb uns pits grossos que feien la sensació que, d'un moment a l'altre, es desplomarien. Els parroquians, tot homes, la van escrutar de dalt a baix. La dona no va defugir les mirades. Era obvi a què es dedicava; era evident que no havia anat al lloc oportú. Es va fixar en Steve, que va desviar la mirada al carrer, però ella no se sentí al·ludida. Quan inicià el pas per acostar-se a la seua taula ell es va alçar decidit, com si tinguera pressa, mirant el rellotge. Per força havia de creuar-se amb la dona. No estava previst que els seus pits li fregaren el muscle, però Steve continuà fins a la barra, ignorant-la, va pagar deixant una exigua propina que li van agrair i es va adreçar a l'eixida. Va sentir d'un dels clients asseguts al fons del bar, en valencià, que tots els estrangers eren uns titafluixes. La dona va riure ostentosament amb una veu empeltada d'alcohol i de tabac.</i></blockquote><br />
<blockquote class="tr_bq"><i>Al carrer va observar un xiquet perseguint un colom, potser com a primer i únic plat. </i></blockquote></blockquote></div>Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-29484822526668263682011-12-12T17:28:00.007+01:002012-02-01T20:45:30.430+01:00Paraules d'amor<div class="MsoNormal" style="color: #f3f3f3;"><span lang="ES" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Ser filòleg vol dir fer servir les paraules com a eines per expressar-nos. En el meu cas, poca cosa més que paraules sé fer servir.</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #f3f3f3;"><span lang="ES" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">A vegades, però amb les paraules podem fer coses meravelloses. O, d'una altra manera, com explicant l'etimologia d'una paraula podem fer actes d'amor.</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #f3f3f3;"><span lang="ES" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Al <i>Diccionari etimològic</i>, Coromines ens diu de <i>Recordar</i>: del llatí recordari, "tenir record d'alguna cosa", derivat de cor, cordis, "cor". És a dir, que tot recordant, portem dins el cor aquella imatge. I quan diem a algú "Records" li estem dient que ell o ella ens arriba fins ben endins.</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #f3f3f3;"><span lang="ES" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Doncs, bé, encara no has marxat i ja et recordo. Recordo tots i cadascun dels moment feliços que hem passat junts. I recordo també els que vindran, o si més no, els reservo un raconet. Perquè recordo i recordaré una altra paraula meravellosa: T'estimo. </span></div>Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-47732548845568579612011-12-08T18:45:00.001+01:002012-10-20T14:45:42.705+02:00la façanaSomio des de la façana,<br />
un món de bruixes i pocions.<br />
Gats bornaixs, cues de sargantana,<br />
velles que teixeixen llana.<br />
<br />
Som personatges d'un món artificial.<br />
Som al circ, però no hem pagat entrada.<br />
<br />
Però és que només des de la façana,<br />
podem construir un món d'il·lusions,<br />
saxofonistes, boletaires i sobretot,<br />
sobretot,<br />
velles que teixeixen llana.Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-4740793327390020562011-02-23T13:18:00.003+01:002012-02-01T20:45:09.483+01:00De Palau-Sator al castell del Montgrí (i II)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9crdwCY5Z9mfe9Cs25CElSYyrCtOu5T0TBdu0s-hS3hm-Nk876Xs5bjNHjB4Cq4m3UXAJNictaoa4CmcKgzCB3GPaFBd55FnynT72RvVN6CtCEOGV0n4ucaJzfurjlqrVaUxUxu9-6hU/s1600/DSCN0410.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9crdwCY5Z9mfe9Cs25CElSYyrCtOu5T0TBdu0s-hS3hm-Nk876Xs5bjNHjB4Cq4m3UXAJNictaoa4CmcKgzCB3GPaFBd55FnynT72RvVN6CtCEOGV0n4ucaJzfurjlqrVaUxUxu9-6hU/s320/DSCN0410.JPG" style="cursor: move;" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Inici de la pujada. Al fons, el coll de la Creu</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><br />
</span></td></tr>
</tbody></table><span style="font-size: small;">Portàvem ja una estona caminant quan vam enfilar la pujada definitiva </span>al castell, des de Torroella. Potser vam cometre l'error de posar-nos a caminar massa d'hora, perquè quan vam arribar a la falda del Montgrí ja estàvem cansats, almenys jo. Portàvem 7 quilòmetres caminant per pla (amb la petita i breu excepció del turó de la Font Pasquala) i a cota zero, i de cop i volta vam pujar 300 metres en direcció al cel.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeslIRNsdBwY-FJcJezgpZXD0PV27Xj1undrQJmYHl6V1oFhfZInnWK1e83v-KSwExreutrqNYBJsLazTEZefSZrXNqRBxJ6IKmouhrPiRoHwG_9KNYLKfp-j60W0LaTljOkK9rZMRsVQ/s1600/DSCN0412.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeslIRNsdBwY-FJcJezgpZXD0PV27Xj1undrQJmYHl6V1oFhfZInnWK1e83v-KSwExreutrqNYBJsLazTEZefSZrXNqRBxJ6IKmouhrPiRoHwG_9KNYLKfp-j60W0LaTljOkK9rZMRsVQ/s320/DSCN0412.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del turó del castell des del coll de la Creu</td></tr>
</tbody></table>En qualsevol cas, el més destacable és que va valer la pena. Les vistes, a mesura que anàvem pujant, s'anaven fent més i més espectaculars.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho-EcMjvgHrSWCVydZ2MYxvL0sKdkz6_WXaD7BuaAdVdG43lB0Vxp-idVWbZlhTD5TDY5Qx9XbWjDL_AM28by-30nfUAxKjs2LuOr9V0GDCbXgLJ8YwYUdXJz8HtyS6TrP-trK1rgD4Cg/s1600/DSCN0416.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho-EcMjvgHrSWCVydZ2MYxvL0sKdkz6_WXaD7BuaAdVdG43lB0Vxp-idVWbZlhTD5TDY5Qx9XbWjDL_AM28by-30nfUAxKjs2LuOr9V0GDCbXgLJ8YwYUdXJz8HtyS6TrP-trK1rgD4Cg/s320/DSCN0416.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'interior del castell</td></tr>
</tbody></table>Hi ha un punt, en l'ascens, que marca la meitat del camí. És el coll de la Creu, una cruïlla de camins. Segons pugem des de Torroella, a mà esquerra enfilaríem la pujada a la muntanya d'Ullà, si seguissim recte baixaríem a l'ermita de Santa Caterina, i a mà dreta pugem cap a la muntanya consagrada a la mateixa santa, que és on hi ha el castell. A l'últim tram el camí és perd fàcilment, però tots els camins porten a Roma. Encara que no seguim estrictament l'itinerari marcat arribarem al castell, és impossible perdre's. <br />
El castell del Montgrí va ser construït per ordre del rei Jaume el Just (II d'Aragó i València) a cavall dels segles XIII i XIV, entre els anys 1294 i 1304, en el marc d'un conflicte amb Ponç V, comte d'Empúries. La construcció de la fortificació no es va completar perquè el comtat de Barcelona es va imposar al d'Empúries. Es tracta d'un edifici amb una planta completament <span id="goog_516607570"></span><span id="goog_516607571"></span>quadrada, coronat per quatre torres, una a cada cantonada. Hi ha un pati central. El que més impressiona, però, són les vistes des d'alguna de les torres.<br />
En definitiva, es tracta d'una sortida molt recomanable, sobretot per gaudir de la terra des del cim del Montgrí. Els dies que no hi ha boira són meravellosos.Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-31878537820516768762011-02-22T13:33:00.002+01:002012-02-01T20:45:22.880+01:00De Palau-Sator al Castell del Montgrí (I)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSaJ7omEOYu5YmN92Tln9SjTYA06y8TzS-WOI71hChXcrl5HL55ZP4xKZgHjc3XlNY1Wxp1F6BnbNEr4wDQX-XeJO_Qq_6k-YhYyBf8gtP26QBDOHiYYSoZI9oZoHKEFPf4LidU9LUtw/s1600/DSCN0391.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSaJ7omEOYu5YmN92Tln9SjTYA06y8TzS-WOI71hChXcrl5HL55ZP4xKZgHjc3XlNY1Wxp1F6BnbNEr4wDQX-XeJO_Qq_6k-YhYyBf8gtP26QBDOHiYYSoZI9oZoHKEFPf4LidU9LUtw/s320/DSCN0391.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Palau-Sator</td></tr>
</tbody></table><br />
<b>Km.0:</b> Són quarts de dotze del matí d'un dissabte preciós quan arribem amb cotxe a Palau-Sator.<br />
<br />
És veritat que és molt tard per començar a caminar, però en Nèstor i l'Ester venien de Girona i no han pogut arribar abans. Sabem, doncs, que ens haurem d'afanyar si volem fer el cim. Una fita modesta, és cert, però amb les millors vistes del país.<br />
<br />
Sortim a caminar en direcció al nord. Haurem de creuar els pobles de Fontanilles i Gualta, i els rius Daró i Ter per arribar finalment a Torroella de Montgrí i enfilar el camí definitiu del castell.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4uoxyK7su36E_jh1HWtqxstT8Qd3SImZ7ig0CgUBrKeKZIwtP6GNboykPHaFNo8hq4Zbe2dBRtxsZhBBACakRgUQ5UlkSlq_c4qhzZzypEGSeDbrbVWQcGngnAjW836gxOq0uF76rQwI/s1600/DSCN0399.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4uoxyK7su36E_jh1HWtqxstT8Qd3SImZ7ig0CgUBrKeKZIwtP6GNboykPHaFNo8hq4Zbe2dBRtxsZhBBACakRgUQ5UlkSlq_c4qhzZzypEGSeDbrbVWQcGngnAjW836gxOq0uF76rQwI/s320/DSCN0399.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista des del Turó de la Font Pasquala</td></tr>
</tbody></table><b>Km. 2'7:</b> Arribem aviat a Fontanilles. El camí és pla i el nostre ritme és bo (per ara). De seguida ha sortit el tema estrella: De què ens disfressarem per Carnaval? Ja us avanço que en tota l'excursió no en vam treure l'aigua clara. Hi seguim rumiant. Passat Fontanilles haurem de prendre un trencant que hi ha a mà esquerra, perfectament indicat. És un camí empedrat que ens portarà fins al Turó de la Font Pasquala. (92m.) La llàstima és que el cim és pla i ple de vegatació, per la qual cosa les vistes no són excepcionals. Malgrat això aconseguim treure unes quantes fotos bones.<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFiDCcUNEHkIblQakDNkBT2CAq7MjQ3hhwFQlFcmVS71xd2n9B409FwfLv8e55P843BV2BDXpelYDukuh2SPEvg1VJX3ORqAwymGIHmUIP3zXJQ3k33l8F16i3ZGzeAIRc9O17w_hq-c/s1600/DSCN0404.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFiDCcUNEHkIblQakDNkBT2CAq7MjQ3hhwFQlFcmVS71xd2n9B409FwfLv8e55P843BV2BDXpelYDukuh2SPEvg1VJX3ORqAwymGIHmUIP3zXJQ3k33l8F16i3ZGzeAIRc9O17w_hq-c/s320/DSCN0404.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Pont Vell del Daró a Gualta</td></tr>
</tbody></table><b>Km. 5'6:</b> La baixada del Turó és lleugera i entretinguda, i gairebé sense adonar-nos-en arribem a Gualta. Un poble fluvial preciós, circumcidat pel Daró nou i pel vell. El Daró nou és canalitzat uns quants quilòmetres fins a desembocar al Ter. Abans, el curs vell del riu continuava en direcció a la platja de la Fonollera, però abans d'arribar-hi es perdia en la immensitat de la plana empordanesa.Travessem Gualta, com sempre fins ara, de sud a nord. Creuem el Pont Vell del Daró, que data dels segles XVI i XVII i el paviment original, marcat profundament per les roderes dels carros, encara perdura. Deixem Gualta i enfilem el curns nou del Daró pel seu costat esquerre. Un quilòmetre més enllà ve la part més "perillosa" de la sortida. Haurem de creuar la carretera de Verges a Torroella per accedir a riba dreta del riu. Finalment, l'aiguabarreig del Daró i el Ter, i a través d'un passeig preciós arribem finalment a Torroella de Montgrí.<br />
<br />
<b>Km. 8'3:</b> ja veiem clarament el nostre objectiu. El castell, al fons del poble. Ens preparem per la pujada. Tots? Tots no, em sembla que en Néstor ho té per mà, això. Els altres ho passarem una mica més malament. En continuarem parlant.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE5klAlQmzgrzR17FJXm1zqjtJAR2SVFK3K_F7AZa03CwuxA6vpEdZJIf0jM6lkVpqJcb5oUYjBPAAh5OZf5lAhomZXzCZaObhrVAhFhj1FC_jdn0lG73X1nqBzkftqShrbjCveuolNJ4/s1600/DSCN0407.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE5klAlQmzgrzR17FJXm1zqjtJAR2SVFK3K_F7AZa03CwuxA6vpEdZJIf0jM6lkVpqJcb5oUYjBPAAh5OZf5lAhomZXzCZaObhrVAhFhj1FC_jdn0lG73X1nqBzkftqShrbjCveuolNJ4/s320/DSCN0407.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Castell del Montgrí des de Torroella, a l'inici de la pujada.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><span style="font-size: medium;"></span><span id="ctl00_ContentBody_LongDescription"><span class="long_text"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white;"><br />
</span></span></span></span>Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-85546275921314238632011-01-15T17:37:00.002+01:002012-02-01T20:45:39.689+01:00L'hortet (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVKriow3CHsa-Gwg3IXKC2ew1WfHLpuBkG2K-BVEQ8Z8-oQkt7-U9l4t0Txl5Dy7nmWi_XZtFw8spyYPGhljdc0L0-kI8DC-YH0WfhUyWEvBlPkMkKZaKf5tmXlo60Ej8XL9NbxY2_tu0/s400/DSCN0380.JPG" width="400" /> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aniré publicant periòdicament les evolucions de l'hortet. De moment avui, després del moviment de terra, l'adob, etc. puc publicar la primera foto amb alguna cosa plantada. D'esquerra a dreta hi tenim quatre enciams, dues fileres de faves, i una filera amb quatre cebes i quatre alls. A veure com van passant els dies. El temps està molt bé, però encara poden venir gelades i caldrà veure com reaccionen les plantes.</div>Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-47350128441378044622011-01-14T13:32:00.001+01:002012-02-01T20:45:54.843+01:00La fal·làcia de la transversalitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.cugat.cat/fotos/elecciones2011-urna.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="191" src="http://www.cugat.cat/fotos/elecciones2011-urna.jpg" width="200" /></a></div><b>SI no s'ha de presentar a les municipals</b><br />
<br />
Cal començar a raonar aquesta qüestió fent-se una pregunta bàsica: Quina és la ideologia de SI? Probablement ni els militants ni la plana major de Solidaritat poden respondre a això. La seva proposta política essencial (tan essencial que és la única) és la declaració unilateral d'independència per part del Parlament. Ara bé: quina és la proposta de SI per als municipis? Apujaran l'IBI, el mantindran igual o el baixaran? Asfaltaran la carretera del nucli de dalt? Estaran més al cas de l'enllumenat de la plaça X? Els pressupostos seran participatius o els encarregaran a una gestoria? Tindran cura dels espais verds? Reformaran el POUM? Aposten per una xarxa de transport públic multifuncional? Com solucionaran el problema que suposen les congestions de trànsit als carrers del barri Z? Quina xarxa de carrils bici han dissenyat pel municipi? El paratge J és ara mateix un abocador incontrolat. Què fem? Com ho solucionem?<br />
SI és capaç de respondre aquestes preguntes? Doncs cada CUP local té les respostes a punt de de fa anys. Si el que vol SI és un partit independentista als ajuntaments que treballi a favor de la CUP que és qui té el programa i les propostes clares. I si no vol treballar al costat de la CUP, ha de mostrar ideologia. Poden ser neoliberals, poden ser socialdemòcrates, però la transversalitat no existeix, és una fal·làcia, perquè als municipis cal ideologia per decidir coses, amb propostes polítiques grandiloqüents no es va enlloc.Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-58455824920238976812010-08-29T02:25:00.007+02:002012-02-01T20:46:18.807+01:00Jo vull anar en un tren transsiberià<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY8h7R_g341mjtYW3O0du3btYC3o5nloRAfzckIt-G0h8AT_kmN0i1q9pt0wrTdyz26KABAbUdjk6YVB7chxnUhI7yud7vYkIC-e5Z89QPhB2SECI4O8YeDLnFsYUnTgEGZgzlETwkh5hR/s400/train+komsomolsk+severobaikalsk+029.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY8h7R_g341mjtYW3O0du3btYC3o5nloRAfzckIt-G0h8AT_kmN0i1q9pt0wrTdyz26KABAbUdjk6YVB7chxnUhI7yud7vYkIC-e5Z89QPhB2SECI4O8YeDLnFsYUnTgEGZgzlETwkh5hR/s400/train+komsomolsk+severobaikalsk+029.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<div style="text-align: center;"></div><blockquote><div style="text-align: center;">Jo vull anar en un tren transsiberià,<br />
travessar aquell gran país nevat,</div><div style="text-align: center;"><div style="text-align: center;">explorar sempre en botes i anorac<br />
i jugar fent ninots de neu al mar.</div><br />
Jo vull anar en un tren transsiberià,<br />
viatjar sobre d'un hotel rodant,<br />
fer pipí i que es converteixi en glaç,<br />
anar a dormir i que de nit sigui clar.<br />
<br />
Jo vull anar en un tren transsiberià<br />
i menjar en un vagó restaurant,<br />
ser malparit: fer bromes al revisor<br />
i, si puc, fer-me amic del conductor.<br />
<br />
Jo vull anar en un tren transsiberià,<br />
vull bufar i que l'aire sigui blanc,<br />
vull parlar amb hippies desconeguts,<br />
treure el cap per si veig algun mamut.<br />
<br />
Jo vull anar en un tren transsiberià,<br />
arribar a Moscou ben constipat,<br />
tornar i portar regals per tots,<br />
i somniar que el tren no m'ha atropellat.<br />
<br />
Jo vull anar en un tren transsiberià...</div></blockquote><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><a href="http://www.worldlymind.org/TransSibRoute2.jpg"><img alt="" border="0" src="http://www.worldlymind.org/TransSibRoute2.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 298px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 525px;" /></a>Jo vull anar en un tren transsiberià, veure aquell gran país glaçat, menjar noodles i visitar Irkutsk. Sí, d'això meu en diuen somni.<br />
<br />
<br />
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=fb1b6f1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-52948904888386445502010-08-14T17:24:00.005+02:002012-02-01T20:44:31.439+01:00Torrent, València, diàleg.<div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-style: italic;">¿Què esperaves?, li retrec. No em refie ni de Déu. Doncs has vingut. No tenia cap </span><span style="font-style: italic;">alternativa millor. ¿retalles una bèstia de quatre-cents quilos i tens por de dos guàrdies civils amb la llengua fora? Duen pistola. Disparen a l'aire i cau un desgraciat. Cert. Aleshores la punteria de les forces de l'ordre era horrorosa. No vaig parar fins a l'entrada de Benetússer. En un lateral del cementeri ens fumàrem uns cigarrets. Tio, li vaig dir, quin retall. ¿Quantes vegades l'has fet? Era la primera i l'última, es va fregar el maluc. Que els toreros cobren barbaritats, i tu, en canvi... </span><span style="font-style: italic;">El disgust que li he donat al sergent no té preu. ¿Ets d'esquerres? Si m'ho preguntes perquè t'he ajudat no. Me n'alegre. I afegeix: Odie l'esquerra, els comunistes, l'oposició al règim, a la dictadura i a sa puta mare. Molt de gust, em dic Robert. Li vaig donar la mà: Em sembla que ens entendrem.</span> <span style="font-style: italic;"><br />
També em cague en les pàtries, em va deixar clar, en la teua i en la meua. I lamente no tindre suficient merda per cagar-me en totes les del món. Aleshores hauria sigut jo qui s'hauria cagat en sa puta mare. ¿Ciutadà del món? ¿De quin? ¿Del primer, del tercer? Escolta, només intentava ajudar-te. Somrigué reconegut. No és res personal. Ben al contrari, t'ho agraïsc. Però volia aclarir-te la meua postura. Els individus que m'aplaudien es pensen que ho faig per ells. Sembles anarquista, l'assenyale. ¿Anarquista? Ni me'n parles. Són una colla de carcamals que es quedaren en la Setmana Tràgica. ¿Estàs a favor d'algú?, pregunte. ¿Encara no ho has notat? ¿El Partit del Colorao? Deixe</span><span style="font-style: italic;">m-ho en Comando. ¿Quants en sou? Amb tu ja en som dos.</span></blockquote></div><br />
<br />
<a href="http://www.benaguasil.com/imas/moduls/ima847.jpg"><img alt="" border="0" src="http://www.benaguasil.com/imas/moduls/ima847.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 494px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 325px;" /></a>El fragment que reprodueixo aquí dalt pertany a Bulevard dels Francesos, la darrera novel·la de Ferran Torrent. En el País Valencià dels anys 60, i encara ara, són populars els <span style="font-style: italic;">retallaors</span>, uns personatges que, valent-se tan sols de la seva agilitat, provoquen els braus per a que els ataquin per a l'últim moment equivar-los, "retallar-los". Robert, un dels protagonistes de la novel·la salva el Colorao, un retallaor quan el perseguia la Guàrdia Civil per burlar-se de la benemèrita.<br />
No he triat aquest fragment per casualitat. Es tracta d'una mostra molt representativa de la capacitat que té l'autor de Sedaví per a convertir en art el diàleg. La prosa àgil i captivadora de Torrent queda rubricada amb uns diàlegs frescos, sincers i profundament verosímils. No hi ha res forçat quan els personatges parlen, les paraulen brollen amb una naturalitat que fa que el lector assumeixi l'escena de la novel·la com una situació real que està passant davant seu. Àlex Broch ho ha resumit d'aquesta manera: <br />
<blockquote>"Una llengua força àgil que és rica en expressió popular, enginyosa en la caracterització, ràpida en el diàleg, moderna en l'adjectivació, aguda i divertida en les comparacions".</blockquote>L'altra cosa que com a lector em fascina de la narrativa de Torrent és l'escenografia. A través de les imatges el sedavienc crea un particular però real retrat de la ciutat, de València. L'ambient dels bars, els cambrers i les putes, els policies corruptes i les persones honestes. Tots aquests personatges són els protagonistes del quadre i Torrent, com si fos un pintor, un director teatral o un titellaire, els mou al compàs del seu so per a retratar una ciutat verídica, viva i completa en tots els seus aspectes. Segons Jaume Fuster, un altre gran mestre de la novel·la de gènera catalana en deia això: <br />
<blockquote>"La seva gran aportació [...] és la ciutat de València, els personatges s'hi mouen, l'ambient del carrer, dels bars, la vida brava valenciana..."</blockquote><br />
Torrent no es només un novel·lista, és, en certa manera un il·lusionista que fa que les seves novel·les durin molt poc a les mans d'un lector, però que les seqüeles que deixen perduren sobremanera.Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-63057744410988031482010-02-01T18:54:00.010+01:002012-02-01T20:46:37.229+01:00País necessita messiesRaó: Principat de Catalunya.<br />
Sou fix, adulació garantida.<br />
Es requereix persona amb bona oratòria, dots de lideratge i capacitat de ventes. Es valorarà experiència.<br />
<a href="http://noticias.terra.es/mundo/2009/0823/fotos-media/espana-carod-entrevista-entrevista---josep-lluis-carod-rovira$598x0.jpg"><img alt="" border="0" src="http://noticias.terra.es/mundo/2009/0823/fotos-media/espana-carod-entrevista-entrevista---josep-lluis-carod-rovira$598x0.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 184px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 248px;" /></a><br />
Delirant. Aquest és l'adjectiu més adequat per definir l'estat del, diguem-ne, independentisme mediàtic. Caldria començar fent un petit repàs històric: situem-nos a l'any 2004. L'Esquerra Republicana de Catalunya que liderava Carod-Rovira aconseguia gairebé 650.000 vots en les eleccions a les Corts espanyoles. Aquests resultats arribaren després de dimitir del càrrec de conseller en cap arran de la reunió que Carod va mantenir amb membres d'ETA a Perpinyà. El fet de quedar-se fora del govern principatí va permetre Carod forjar una aureola de màrtir al seu voltant que el va elevar fins a resultats insospitats per a un partit com ERC. En el seu moment, gran part del sobiranisme i de l'independentisme es van apuntar al carro d'Esquerra: ningú volia quedar-se fora del projecte que havia de dur Catalunya a la independència (capti's la ironia) i tothom adulava al líder natural d'aquest moviment. Uns anys més tard ha quedat demostrat que aquella estratègia va permetre Carod situar-se com a vicepresident del govern <span style="font-style: italic;">in eternum</span>. La seva aureola ha desaparegut i ja ningú creu en ell com a líder del moviment independentista. És més, fins i tot ha quedat desbancat com a líder del partit en benefici de Joan Puigcercós i sembla que s'escolen els seus últims dies com a parlamentari.<br />
Després del desencís que<a href="http://elpetitprincep.files.wordpress.com/2009/05/carretero2.jpg"><img alt="" border="0" src="http://elpetitprincep.files.wordpress.com/2009/05/carretero2.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 214px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 205px;" /></a> va provocar en la societat l'"apoltronament" de Josep-Lluís Carod sorgia, també entre les files d'ERC, una persona disposada, segons paraules seves, a liderar el país cap a la independència. Joan Carretero creava l'any 2007 Reagrupament.cat com a corrent intern d'ERC. En les eleccions a la presidència del partit, la candidatura de l'ex-alcalde de Puigcerdà no va assolir la victòria i la seva decisió va ser abandonar la militància al partit republicà. En aquell moment Reagrupament es va convertir en associació cultural, i ha anat fent actes arreu del país covencent tothom que Carretero portarà Catalunya a la independència. Els seus seguidors l'han alabat a la categoria de messies, fins a l'extrem de (no és una hipèrbole) comparar-lo amb Companys, Macià o el general Basset.<br />
En la darrera setmana, però, hem vist com Carretero, en el seu paper de líder natural, ha aconseguit fer fora quatre crítics de Reagrupament, una mica a l'estil de quan érem petits i jugàvem a futbol, que l'amo la pilota amenaçava en marxar i endur-se-la si no es jugava com ell deia. Carretero s'ha omplert la boca d'un discurs assembleari però s'ha evidenciat que no predica amb el que creu.<a href="http://www.albertmedran.com/bloc/wp-content/uploads/2009/12/laporta-discurso-al-loro.jpg"><img alt="" border="0" src="http://www.albertmedran.com/bloc/wp-content/uploads/2009/12/laporta-discurso-al-loro.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 181px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 296px;" /></a><br />
Arribats a aquest punt, i amb el suport absolutament incondicional del metge cerdà, Joan Laporta ha entrat en l'escena messiànica catalana. El president del Barcelona ja s'ha postulat, després de molts mesos de "fer-se estimar" per mig arc parlamentari, com a futur president de la Generalitat. Personalment dubto raonablement de la veracitat del sentiment independentista de Laporta, sinó que el salt a la política el fa per mantenir-se en la primera línia mediàtica, per mantenir el seu estatus. Sembla, però, que la jugada li està sortint bé, i que té possiblitats de treure un resultat electoral que li permeti seguir figurant.<br />
El més preocupant de tot plegat és que després de tantes decepcions, després de veure com els "herois" s'acaben venent al millor postor, hi ha un determinat sector de gent que segueix esperant el seu messies, sense qüestionar-se si és la via correcta.<br />
La veritable esperança, ara per ara, passa pel treball cooperatiu, sense personalismes, sense paraules vanes. La veritable esperança no són les figures, sinó la gent, els barris, les entitats. Ara per ara, la veritable esperança es diu Unitat Popular.Dani Xavierhttp://www.blogger.com/profile/03191279880340103380noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-68915308935420594302010-01-29T16:30:00.005+01:002012-02-01T20:46:47.528+01:00El cinema d'Eslovènia<a href="http://www.eubusiness.com/europe/slovenia/simap.gif"><img alt="" border="0" src="http://www.eubusiness.com/europe/slovenia/simap.gif" style="cursor: pointer; float: right; height: 266px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 247px;" /></a><br />
Eslovènia és un petit país del sud d'Europa, amb uns pocs quilòmetres de costa mediterrània. La història d'Eslovènia com a estat lliure és ben recent. Després del que es coneix com a Guerra dels deu dies (perquè realment aquest va ser el temps que va durar), va aconseguir la independència de Iugoslàvia l'any 1991.<br />
Els eslovens i els catalans tenim força coses en comú. Tots dos som països petits, de caràcter mediterrani, amb un sentiment nacional fort. Tots dos hem lluitat durant anys per la nostra supervivència com a nació, i ells han tingut la sort d'aconseguir-la fa gairebé vint anys.<br />
També són comunes algunes particularitats sociolingüístiques de sengles llengües. L'eslovè i el català són dues llengües parlades exclusivament (o gairebé) al propi territori, però que gaudeixen d'una relativa bona salut, tot i que han estat menyspreades i infravalorades durant molts anys, sobretot pels propis parlants.<br />
Per als nostres companys adriàtics la llengua és un petit tresor nacional. La cuiden i la mimen, per a ells el seu idioma és una eina més per a reforçar la seva identitat col·lectiva. Un dels àmbits on la llengua juga un paper important és el del cinema. Ja estem veient aquests darrers dies com les llengües són protagonistes del debat polític entre partidaris i detractors d'aquesta nova llei del cinema de Catalunya q<a href="http://in.directe.cat/imatges/cinema-en-catala.jpg"><img alt="" border="0" src="http://in.directe.cat/imatges/cinema-en-catala.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 191px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 242px;" /></a>ue farà que un 50% de les còpies que ens arribin s'hagin de doblar al català.<br />
A Eslovènia no hi ha lleis que hagin de regular això. ¿Com és possible, doncs, que un país amb un amor propi tan evident no tingui regulat aquest àmbit? Doncs perquè no els cal. Allà la llengua eslovena és a totes les pel·lícules sense que se senti cap actor parlant-la. La política que duen a terme les sales de cinema és la de fer sempre les pel·lícules en VOS (Versió Original Subtitulada). Els motius són diversos: en primer lloc, escoltar qualsevol projecció audiovisual en la versió original permet millorar la capacitat per a aprendre idiomes dels aborígens. Si una persona que està aprenent, posem per cas, anglès, té la possibilitat d'escoltar aquesta llengua constantment tindrà més facilitat per a aprendre-la. En segon lloc, la VOS prima el fet artístic. La veu d'un actor o d'una actriu és probablement el 50% del seu treball, del seu art. Si li tallem aquest 50% no podem apreciar prou la feina d'aquest professional. En tercer lloc, hi ha una qüestió metalingüística. Les trames de les produccions estan farcides habitualment de dobles sentits, de bromes lingüístiques, de jocs de paraules... L'espectador està capacitat, si veu la projecció en VOS, d'apreciar tot aquest treball de guió.<br />
Cal tenir clar, per davant de tot, que aquí no estan en guerra la llengua catalana contra l'art. No estem (estic) contraposant el doblatge en català a les versions originals subtitulades, perquè seria injust. Cal apostar pel català com a llengua de doblatge, però cal anar fent passos per imposar la VOSC com a principal manera de veure el cinema a casa nostra.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-75234939692694478712009-05-30T17:47:00.005+02:002010-08-29T07:54:04.311+02:00Visca el Barça!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/88/Bar%C3%A7a_Campi%C3%B3_Canaletes_2006.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 429px; height: 285px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/88/Bar%C3%A7a_Campi%C3%B3_Canaletes_2006.jpg" alt="" border="0" /></a><br />L'altre dia, dimecres passat arribava a Girona després de treballar cap a quarts de vuit del vespre. Visc a prop de Plaça Catalunya i sovint deixo el cotxe en un lloc de càrrega i descàrrega o a la zona blava perquè abans de les vuit del matí de l'endemà ja sóc fora. Quina va ser la meva sorpresa en arribar a la plaça i veure que no s'hi podia aparcar! La policia havia acordonat la zona i no havia permès que cap vehicle hi estacionés per si el Barça guanyava la Champions i la gent volia celebrar-ho bé, sense els cotxes dels veïns, que molesten.<br />Què passaria si una organització de joves, o una associació de veïns o una colla d'amics de la petanca demanessin la Plaça Catalunya un dimecres (l'endemà dijous era laborable) per fer-hi un concert amb música, soroll, petard i clàxons? L'ajuntament els cediria l'espai? És lamentable que aquesta mena de coses encara passin. Per cert, finalment vaig poder aparcar al final del carrer del carme, el resultat? Tot el capó ple de llaunes de cervesa i la placa de la matrícula del davant arrancada. Visca el Barça!Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-12517260826552496942009-05-25T14:42:00.003+02:002009-05-25T14:49:27.639+02:00La gastronomia de l'antiga Roma<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9Qkcn9cadWX5P_844mizFYV9SeebWYoWZmsJsj4Vl7S5IQ0tCKgh_-oyblxSy8FMqtVv8k8c9sVgJimAVxEHNOVgnALPrvhsJ2FX-oY6GNbCbPPsPmVM5optc1ZFgOFxSFxMeTgaYQNVk/s320/cocinaromana.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 199px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9Qkcn9cadWX5P_844mizFYV9SeebWYoWZmsJsj4Vl7S5IQ0tCKgh_-oyblxSy8FMqtVv8k8c9sVgJimAVxEHNOVgnALPrvhsJ2FX-oY6GNbCbPPsPmVM5optc1ZFgOFxSFxMeTgaYQNVk/s320/cocinaromana.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-family:Arial,sans-serif;">Com d'altres parts de la seva cultura, la gastronomia romana estava profundament influenciada pels costums grecs, així com pels canvis polítics durant els tretze segles que va durar i per l'enorme expansió de l'Imperi.</span> <p><span style="font-family:Arial,sans-serif;">Així doncs, és prou complex resumir i dotar d'uniformitat la gastronomia de tota una civilització com la romana: no menjaven el mateix o de la mateixa manera un ciutadà d'Emèrita Augusta que un Alexandrí, però no deixa de ser cert que hi havia alguns trets comuns i/o majoritaris que donaven uniformitat a la gastronomia i als costums culinaris de tot l'imperi.</span></p> <p><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><b><br /></b></span></p><p><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><b>La organització diària</b></span></p> <p><span style="font-family:Arial,sans-serif;">Tradicionalment els romans prenien un esmorzar al matí, un dinar lleuger al migdia i la <i>cena</i>, l'àpat principal del dia, al capvespre. Cap al s.II a.C. aquest esquema va variar lleugerament en les classes més altes. Els patricis van augmentar la mida de la <i>cena</i>, i van avançar-ne l'hora. També van introduir un nou àpat a migdia, el prandium, més complet que l'anterior dinar. Els plebeus, però, van mantenir l'antic esquema, perquè s'adaptava millor al ritme laboral.<br />Un romà de classe alta començava el dia amb el <i>ientaculum</i>, un esmorzar complet. Menjaven pa untat amb all (encara tardarien desenes de segles en conèixer la tomata), ous, formatge, mel, llet, fruita seca i raïm. Després del <i>ientaculum</i> venien les hores dedicades a fer els encàrrecs, la vida pública. Cap a migdia arribava l'hora del <i>prandium</i>, en què es menjava, sobretot, les restes de la <i>cena</i> del dia anterior. Després del <i>prandium</i> es podien prendre uns banys o enllestir les darreres feines, ja que s'acostava l'hora de la <i>cena</i>. Solia començar entre les 3 i les 4 de la tarda, però sempre va ser difícil de predir quan podia acabar. Se servien uns aperitius tals com ous, amanides, verdures, olives, xampinyons, ostres, i d'altres moluscs. La <i>cena</i> en si mateixa consistia en dos o tres plats de peixos molt variats i carn de xai, cabrit, porc o senglar. Per postres tenien fruita seca (sobretot nous), pastissets de mel i raïm. Després venien les sobretaules, el moment en què prenia importància la conversa i, sobretot, el beure.<br /></span></p><p><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><b>El vi i d'altres begudes alcohòliques</b><br />La cervesa ja era coneguda a Roma, però considerada de classe baixa i beguda calenta, en canvi, el vi era la beguda més apreciada pels romans, sobretot pels de més alta posició. Solien prendre'l barrejat amb aigua perquè no en podien controlar la fermentació, per la qual cosa la concentració d'alcohol era molt alta. El vi, com els aliments sòlids, era també condimentat de diverses maneres. Entre els productes més habituals trobem el <i>passum</i>, un vi fort i dolç de panses, el <i>muslum</i>, una barreja de vi i mel força refrescant i el <i>conditium</i>, preparat com l'anterior però amb espècies madurades prèviament. El tipus de vi més conegut i apreciat era el <i>Conditum Paradoxum</i>: es cou mel amb una mica de vi, i a la barreja se li afegeixen condiments com pebre, llentisca, safrà, dàtils cuits i panses. Finalment, a la barreja se li afegia vi fins que perdia una mica d'espessor. Vegem-ne la recepta en llatí de mà de Marc Gavi Apici, que en el llibre <i>De re coquinaria</i>, "sobre la matèria de la cuina", detalla alguns plats típics de l'època:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><a name="8"></a><a name="9"></a><a name="E"></a><a name="G"></a><a name="H"></a><a name="J"></a><a name="Q"></a><a name="V"></a><a name="W"></a><a name="Y"></a><a name="Z"></a><a name="13"></a><a name="17"></a><a name="1A"></a><a name="1E"></a><a name="1G"></a><a name="1I"></a><a name="1K"></a><a name="1N"></a><a name="1R"></a><a name="1W"></a><a name="2G"></a><a name="2H"></a><a name="2J"></a><a name="2K"></a><a name="2M"></a><a name="2W"></a><a name="2Z"></a><a name="33"></a><a name="36"></a><a name="37"></a><a name="39"></a> <span style="font-family:Arial,sans-serif;"><i><span style="color: rgb(0, 0, 0);">1. Conditi</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">paradoxi</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">compositio: mellis pondo XV in</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">aeneum vas</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">mittuntur, praemissis vini</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">sextariis duobus, ut in coctura mellis vinum decoquas. quod igni lento et aridis</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">lignis calefactum, commotum</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">ferula dum coquitur, si effervere coeperit, vini rore</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">compescitur, praeter quod subtracto igni in se redit. cum perfrixerit, rursus accenditur. hoc secundo ac tertio</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">fiet, ac tum demum remotum a foco post pridie</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">despumatur. tum <mites> piperis uncias IV iam triti, masticis scripulos III, folii et croci dragmae singulae, dactilorum ossibus torridis quinque,</mites></span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">isdemque</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">dactilis vino mollitis, intercedente prius suffusione vini de suo modo ac numero ut tritura lenis</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">habeatur. his omnibus paratis supermittis vini lenis</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">sextaria XVIII. carbones</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">perfecto</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">aderunt [duo</span> <span style="color: rgb(0, 0, 0);">milia]. </span></i></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><br /><b>Els aliments</b></span></p> <p><span style="font-family:Arial,sans-serif;">Com és lògic, el que coneixem actualment com a "dieta mediterrània" té molts punts en comú amb el que es menjava llavors: les llegums (tenien especial predilecció per les faves, que relacionaven amb sistemes de prònistic del futur, per la qual cosa no seria descabellat pensar que el costum de trobar una fava al tortell de reis pot estar relacionat amb aquesta creència), productes de l'horta mediterrània (col, all, api, rabes, naps, carxofes), cereals, peix blau, oli d'oliva i vi, entre d'altres. De fet, la cuina de les classes populars era, en realitat, molt més propera a l'actual dieta mediterrània, i més saludable que la dels romans poderosos. Era més rica en greixos “bons”, com l'Omega 3, gràcies a que el peix blau era un habitual a la taula dels pobres. També l'actual cuina del nord d'Àfrica ha begut molt de la romana: en l'antiga civilització no es respectaven gaire els sabors naturals dels aliments, ja que els condimentaven molt, com fan actualment a la majoria de països del Magrib i del Màixriq. Una de les herbes més habituals era el llevat, que s'usava per a fer pa. El gran ús de salses i condimentació amb espècies ve determinat per la constant pràctica de bullir qualsevol aliment abans de cuinar-lo.</span></p> <p><br /><br /></p> <p><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><b>Els condiments</b></span></p> <dl><dt><span style="font-family:Arial,sans-serif;">Les espècies eren els condiments més habituals. N'hi havia moltes: la farigola, el julivert, la menta, el pebre (era car, però molt comú; en totes les receptes hi havia pebre, fins i tot en les dolces), la mostassa (una altra espècie molt comuna), el gingebre, el sèsam, el coriandre, el cardamom, el comí (era, després del pebre, la més utilitzada a la cuina romana), el safrà (a banda de dotar els plats del seu color tan característic era usat al teatre: en llençaven entre el públic), la matafaluga (com ara, molt habitual en dolços), la mel i la sal (l'ús principal de la sal era per a la conservació d'aliments i a l'hora de menjar marisc, però no tenia l'ús tan comú de potenciador de sabors que té ara). Les espècies donaven una personalitat diferent a cada plat en què l'utilitzaven; per la qual cosa la cuina romana és molt matisada d'olors i sabors, però sempre el sabor de l'espècie predominava sobre el sabor natural de l'aliment.</span></dt><dd style="margin-left: 0cm;"> <span style="font-family:Arial,sans-serif;">Les herbes també s'usaven habitualment en la cuina. Les cultivaven als jardins, però també les collien silvestres. Les feien servir fresques o seques indistintament.</span></dd><dd style="margin-left: 0cm;"><br /></dd><dt style="margin-bottom: 0.5cm;"> <span style="font-family:Arial,sans-serif;">La riquesa de la cuina romana no s'atura aquí. Va anar evolucionant, es van perfeccionar algunes tècniques, i es van abandonar algunes costums. Malgrat això, no deixa de sorprendre la gran riquesa culinària i gastronòmica d'una civilització que ha estat extraordinària. </span> </dt></dl>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-43020322131077555472009-04-27T09:44:00.002+02:002009-04-27T09:50:05.994+02:00El color de les ombres<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/perecorbalan.pedro/R5OCa9GRfEI/AAAAAAAAAu8/0X3jsUS5gAg/Paisatge+de+l%27Empord%C3%A0.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 1024px; height: 768px;" src="http://lh4.ggpht.com/perecorbalan.pedro/R5OCa9GRfEI/AAAAAAAAAu8/0X3jsUS5gAg/Paisatge+de+l%27Empord%C3%A0.jpg" alt="" border="0" /></a><br />El color de les ombres,<br />la llum del gronxador,<br />l'amarga riallada,<br />un somriure en la foscor.<br /><br />La feble boira desapareix en l'horitzó de la bella, magnífica plana. Cinc minuts i les rialles començaran. Vaig a fer un cigarret ;)Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-40119828328992934112009-04-24T22:03:00.002+02:002009-04-24T22:10:29.121+02:00El discurs de Guimerà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/Guimeraportadagran.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 230px; height: 330px;" src="http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/Guimeraportadagran.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Àngel Guimerà va ser president de l'Ateneu Barcelonès entre els mesos de novembre dels anys 1895 i 1896, només un any, però va marcar un punt d'inflexió en la història d'aquesta entitat. Guimerà va ser el primer president que va fer el discurs que inaugurava la seva etapa en la presidència en català, en contraposició amb els seus antecessors, que el feien en castellà perquè consideraven que aquesta era la llengua de prestigi, i que el català no era digne de ser usat en aquesta mena de cerimònies formals.<br />En aquest discurs inaugural, Guimerà, defensa el català com a llengua important en la cultura (“Quin creieu, senyors, que ha d’ésser el demà d’aquesta llengua i literatura? ¿(...) deu procurar engrandir-la i perfeccionar-la més cada dia(...)?”) i en la vida popular (“directament fent acudir al Principat la gent sobrera de les altres províncies: que, aquesta gent arriba parlant la llengua castellana i la llengua de bascònia i la llengua de Galícia, constitueix famílies, i tots els fills que els hi neixen parlen la llengua catalana.”), però no només això: Guimerà vindica una concepció de la nació que al segle XIX era emergent i que Joan Fuster popularitzaria l'any 1962 amb <i>Nosaltres els valencians</i>: els Països Catalans (“trobant-nos amb aquesta literatura tan viva a Catalunya, a Mallorca i a València: trobant-nos que la parla tota una raça que forma al present vuit províncies”).<br />En qualsevol cas, cal tenir present que aquest discurs de Guimerà té una importància que va més enllà de la força de les seves paraules, i del fet que sigui en català. L'autor vendrellenc d'adopció diu tot el que diu davant d'un auditori ple d'antecessors seus, gent que no albirava (i, potser, ni desitjava) cap mena de futur per a la llengua catalana, i els diu coses com “Quin creieu, senyors, que ha d’ésser el demà d’aquesta llengua i literatura? ¿(...) es deu avergonyir d’ella i, posant-se al costat dels seus enemics, haurà d’ajudar-los a perseguir-la i acorralar-la fins que, morta i oblidada, sigui altra la llengua que per a l’escriptura i la paraula i en tots els casos de la vida adoptin els catalans com a senyor i majora de Catalunya?”<br />Guimerà rubrica el discurs amb dues sentències que signifiquen un canvi en el tarannà político-cultural de l'Ateneu i una veritable bufetada als que, en la mateixa situació que ell, havien menyspreat el català: “ Si l’idioma del país -diu- és algun cop abominable, és quan se’l sent en la boca meretriu dels que el prostitueixen.<br />”Vergonya eterna a aquells que, menyspreant el seu idioma, alaben el dels altres.”<br />Les paraules de Guimerà van crear una divisió d'opinions entre els socis de l'Ateneu, però el precedent ja estava creat. D'ell ençà, tots els presidents han fet els discursos en català (exceptuant els de durant el període franquista), i l'Ateneu Barcelonès s'ha distingit com una entitat declaradament catalanista.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-59153616518022942442009-03-20T13:39:00.002+01:002009-03-20T14:08:24.754+01:00Els periodistes descobreixen la sopa d'all<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3419/3366865016_6f29656490.jpg?v=0"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 500px; height: 333px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3419/3366865016_6f29656490.jpg?v=0" alt="" border="0" /></a><br />Senyores i senyors, <span style="font-style: italic;">ladies and gentelmen</span>, brrrrrrrmm(repiquen els tambors)...!!<br />¡Els periodistes han descobert la sopa d'all! Aquest aliment tan nutritiu ha estat descobert per un grup d'investigadors del ram de la comunicació. Han comprovat, no sense satisfacció, que bullint durant una bona estona un parell de dents d'all en aigua lleugerament salada en resulta un brou d'incommensurable sabor. Han descobert que les porres fan mal.<br />Vivim en aquest país tan patètic en què cal que rebin els periodistes perquè la opinió pública s'adoni de la brutalitat policial. Ha calgut que una dotzena de periodistes (a més, tots de mitjans diferents) passessin pel metge després de les mobilitzacions de dimecres perquè la gent s'adoni que els mossos d'esquadra són un cos brutal, terrorista i salvatge.<br />A veure, que quedi molt clar que em sembla lamentable que els periodistes rebessin com ho van fer, però cal mesurar molt les paraules quan en parlem. Estem creant víctimes de primera categoria i víctimes de segona.<br />És com si d'alguna manera, amb l'intent de desqualificar les agressions als periodistes, justifiquessin els atacs i les càrregues contra els estudiants. ¿Que ens hem begut l'enteniment? Cal criminalitzar l'actuació de la policia, en tots els sentits. Perquè els periodistes van rebre, sí, però la pitjor part se la van endur diversos estudiants. I això no ho diu ningú.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-42110748703741928472009-03-19T18:28:00.005+01:002009-03-19T18:53:09.133+01:00La vaga ha estat un èxit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis9PyaOSonRc-pqTmS4XhxDmtdxXJM-U2CiQUiPQqhYT1Z6T4lb0lnLGwtSV-JUxd7oO-lNA8CH9QBeQHOI8KSqSTeOvAin5voTME4oYXVjcmYvCi7rSVguFoBP67cy8flwAqF2SC3HMw-/s1600-h/DSCF50501.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 230px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis9PyaOSonRc-pqTmS4XhxDmtdxXJM-U2CiQUiPQqhYT1Z6T4lb0lnLGwtSV-JUxd7oO-lNA8CH9QBeQHOI8KSqSTeOvAin5voTME4oYXVjcmYvCi7rSVguFoBP67cy8flwAqF2SC3HMw-/s320/DSCF50501.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314958247232925122" border="0" /></a><br /><br />I tant que sí. La vaga ha estat un èxit. Més de 2000 persones a Girona manifestant-se contra la merda que ens volen vendre com a política educativa. Més de 2000 persones demanant la dimissió d'aquest impresentable de cognom Maragall i de nom Ernest, més de 2000 veus demanant que l'escola pública segueixi essent pública.<p style="margin-bottom: 0cm;">I si la LEC no s'atura... nosaltres tampoc.<br /></p><br /><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: bold;">La hipocresia dels pares i les mares<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;">En els dies previs a la vaga de mestres no hem parat de llegir columnes d'opinió i d'escoltar tertulians radiofònics, tots molt crítics amb la vaga perquè, segons ells, els grans perjudicats són els pares treballadors que no poden deixar els seus fills enlloc.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Hi ha un problema de definició sobre què és i què ha de ser l'escola. L'escola és un centre on els mestres i educadors <i>eduquem</i> els nostres infants. L'escola no és una guarderia on els pares i mares <i>aparquen</i> els seus fills mentre treballen. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Que ningú s'equivoqui. La vaga del 19 de març no era perquè els mestres i educadors teméssim perdre certs privilegis. No tenim privilegis per perdre, el que podem perdre són drets. Però no només nosaltres: la LEC és una amenaça als drets més essencials de mestres, alumnes i pares. Que tothom tingui molt clar que amb la LEC hi perdem tots, i que si hem decidit anar a la vaga és pel bé de tothom. Per una educació pública catalana de qualitat, ja n'hi ha prou, d'hipocresia.</p><p style="margin-bottom: 0cm;">PS: A la fotografia, alguns dels mestres i educadors del CEE Mare de Déu del Mont de Vilafant (Alt Empordà).<br /></p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-79921000400228236662009-03-16T18:23:00.003+01:002009-03-16T18:38:47.928+01:00¿Per què faré vaga dijous?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.ccooensenyament.net/territoris/girona/imatges/mani_girona_14f/DSCN0511.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 800px; height: 600px;" src="http://www.ccooensenyament.net/territoris/girona/imatges/mani_girona_14f/DSCN0511.jpg" alt="" border="0" /></a><br />En defensa de l'ensenyament públic i de qualitat, no volem aquesta llei.<br /><br />Les actituds caciquils i prepotents d'Ernest Maragall eren la gota que faltava per vessar el got de la paciència de mestres i educadors. Les seves propostes i idees "lluminoses" han creat una corrent d'antipatia contra la seva figura que ja no podrà aturar-se, i això és únicament culpa seva. Les deficiències de la LEC, d'altra banda, clamen al cel, i això no ajuda precisament que hi hagi un clima de tranquil·litat i diàleg. ¡I és clar que no! ¿Qui punyetes s'havia d'imaginar que un govern d'"esquerres" seria el que faria el pas definitiu cap a la privatització de l'ensenyament? No deu ser que això d'"esquerra" és una etiqueta que es posen els del PSOE, els d'ICV i els d'ERC per semblar més guais?<br />No caiguem en la trampa, dijous plantem-nos.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">1.No volem aquesta llei.</span><br /><span style="font-weight: bold;">2.No a la desregulació horària. No a l’augment de la jornada lectiva.</span> <span style="font-weight: bold;"><br />3.No a la disminució de l’oferta pública d’ocupació. Manteniment de l’oferta pactada. Ampliació dels pactes d’estabilitat.</span> <span style="font-weight: bold;"><br />4.Cobriment de totes les substitucions des del primer dia.</span><br /><span style="font-weight: bold;">5.No a la retallada de plantilles.</span><br /><span style="font-weight: bold;">6.Increment de la construcció de centres públics. No a la massificació.</span><br /><span style="font-weight: bold;">7.No als incompliments del Departament d’Educació.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-24736467563169533312009-02-27T18:30:00.006+01:002009-02-27T19:14:08.295+01:00L'Educació especial<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://phobos.xtec.cat/ceemdm/documents/imatges/rotllana.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 470px; height: 353px;" src="http://phobos.xtec.cat/ceemdm/documents/imatges/rotllana.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Qui m'havia de dir a mi que fa un mes o dos estaria aquí assegut, a casa, un divendres a la tarda, bentornat de la feina, i parlant-vos de l'Educació Especial, i de com aquests nens i nenes, noies i nois, m'han canviat la vida.<br />Em van telefonar, fa menys d'un mes, del Departament d'educació, que hi havia una plaça lliure en un centre d'educació especial, que si m'interessava. ¿Que si m'interessava? ¡I tant!<br />Un mes després he de dir que la situació és immillorable, i ¿sabeu el que m'agrada més? Que veritablement anar cada dia a treballar és anar a aprendre. A aprendre de la resta de mestres i educadors, però aprendre, sobretot, dels nens. Dels nens estic aprenent, sobretot, que cal ben poc per ser feliç, i que és feliç aquell qui vol ser-ho, que no valen les excuses. Estic content, també, d'haver-me adonat que l'educació especial no ho és gens, d'especial, i que per ser un bon educador el que cal és tractar els nens com a nens.<br />Ara em direu que això és una obvietat. En efecte, ho és, però n'hi ha que no ho veuen tan obvi. La malaltia és un dels elements que conforma el caràcter d'una persona, però la malaltia no és el caràcter d'una persona. No hi ha un nen autista, sinó un nen optimista, extrovertit, bonic, amable, xerraire i trapella que té autisme, a més. Cal no oblidar-ho.<br />Hi ha una cançó d'un grup que es diu Manel que em recorda les estones a l'escola que juguem, o quan fem alguna festa, o alguna cosa especial. Es diu <span style="font-style: italic;">Ai, Dolors</span>, i l'heu estat escoltant tota l'estona.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=153f581" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-49847680550902299902009-01-22T17:37:00.003+01:002009-01-22T17:44:21.409+01:00Cesk Freixas. Cinc anys, un camí<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2009/01/21/alta/780_008_2309411_2009_01_16.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 325px; height: 217px;" src="http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2009/01/21/alta/780_008_2309411_2009_01_16.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Algú molt assenyat va dir una vegada que no es pot narrar de nou un fet si ja ho ha fet algú altre, a més, de manera immillorable. Així doncs, i que no sigui un precedent, un deixo la crònica que en Roger Palà de l'Enderrock va fer per a El Punt en la seva edició del dimecres 21 de gener. La fotografia és de Lluís Serrat.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Cançons urgents</span> <span style="font-style: italic;" class="text"><p>Ara que l'Enderrock del mes de gener ha recuperat l'article Ens calen cançons d'ara, text fundacional de la Nova Cançó publicat fa cinc dècades a la revista Germinabit per Lluís Serrahima, potser ja toca que algú faci esment dels nous autors que, ara i aquí, estan fent cançons de rabiosa actualitat. Són artistes que, sense deixar de cercar en el passat els seus referents ideològics i musicals, miren sobretot cap a un futur esperançador. Un exemple paradigmàtic d'aquesta nova fornada és el jove cantautor Cesk Freixas, que diumenge passat celebrava els seu primer lustre a la carretera a La Mirona de Salt amb el recital Cinc anys de lluites i cançons, dins del Barnasants.</p><p>Per l'ocasió, Freixas es va fer acompanyar d'Els Altres Bandais, amb el mestratge del seu productor, Magí Batalla, i del seu guitarrista de capçalera, Víctor Nin. Entre els convidats, un grapat de companys d'ofici amb qui ha compartit escenari en múltiples ocasions, i amb els quals va dotar de nova vida cançons dels seus dos únics treballs, Set voltes rebel i El camí cap a nosaltres. Amb Feliu Ventura, a més de cantar L'última fada, va versionar No sé què sent, peça del mateix Ventura. Alfons Olmo de Verd Cel va posar accent alcoià a l'Ovidi de Freixas. Xavi Sarrià d'Obrint Pas va recórrer El camí cap a nosaltres després de definir el cantautor penedesenc com «la nostra fera ferotge». Un brillant Albert Fibla va posar la seva veu cada dia més pletòrica al servei de la dolça Dies i nits d'amor i de guerra. I Miquel Gil va dotar els versos de Papasseït Sageta de foc, musicats en el seu dia per Ovidi Montllor, d'una intensitat i una potència que només ell sap aconseguir. Al llarg de més de dues hores, Freixas va desenvolupar un espectacle molt professional, demostrant que té una veu cada cop més gran. Va interpretar gairebé tot el seu repertori, acabant el concert amb T'esperem, companya, dedicada a la presonera política independentista Laura Riera.</p><p>Hem dit que Cesk Freixas fa cançons d'ara. Però de cançons d'ara se'n poden fer de moltes menes, i no totes tenen la mateixa importància. Les de Freixas, per molt que els mitjans de comunicació i la crítica oficial les considerin menors i prescindibles, les hem d'entendre com a cançons cabdals, necessàries, urgents. Certament, algunes d'elles –sobretot les més primerenques– tenen un punt d'ingenuïtat gairebé naïf: també ho eren, de precàries, les primeres cançons de l'Espinàs, en Porter i companyia, i no per això la seva significació històrica és menor. Freixas, amb totes les seves limitacions i, sobretot, amb el seu treball constant, de formigueta de l'autogestió en un món ple de taurons multinacionals, ha trobat la clau per transmetre amb la seva obra els anhels d'una generació de joves que han decidit no conformar-se amb l'estat actual de les coses. Són cançons per un públic desafecte i rebel, que ha trobat en peces com Vaixells de llibertat o Una vida, una història nous himnes als quals aferrar-se en temps d'angoixosa postmodernitat. Cançons d'ara, sí: però sense vergonya de dir les coses pel seu nom i d'imaginar un futur diferent.</p></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-73043096708178033212009-01-13T17:52:00.004+01:002009-01-13T18:47:44.266+01:00Cap a la Unitat Popular<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.diagonalperiodico.net/IMG/jpg/08diagonal60-web_Pagina_1_Imagen_0003.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 419px; height: 381px;" src="http://www.diagonalperiodico.net/IMG/jpg/08diagonal60-web_Pagina_1_Imagen_0003.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(204, 204, 204);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Xile, desembre de 1969</span></span><br />Al final de la dècada dels anys 60 del segle XX es va encunyar a Xile el concepte d'Unitat Popular. Amb motiu de les eleccions presidencials de 1970, en què Salvador Allende s'acabaria proclamant president, es van formar els <span style="font-style: italic;">Comités de la Unidad Popular</span>, formats a nivell veïnal i laboral. Aquests <span style="font-style: italic;">comités</span>, que donaven suport a la coalició <span style="font-style: italic;">Unidad Popular</span> (candidatura en què participava Allende), representen el significat essencial del concepte d'Unitat Popular. Assemblees veïnals o locals que s'autogestionaven i feien d'altaveu de les demandes populars.<br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 204); font-weight: bold;font-size:130%;" > <span style="font-style: italic;">Països Catalans, gener de 2009</span></span><br />Fa tan sols uns pocs dies que a Mataró la Candidatura d'Unitat Popular decidia que es volia fer gran, en el sentit més literal de la paraula. La CUP ha decidit, senzillament, que vol esdevenir una organització nacional de referència, i aquest darrer matís és clau per entendre tot l'assumpte.<br />En <a href="http://julicuellar.blogspot.com/">Juli Cuéllar</a> diu això al seu bloc, referint-se a un fragment de la nova ponència tàctico-estratègica: <span style="font-family:arial;"><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >"marca com a objectiu a assolir que la CUP esdevingui el front referencial i la projecció pública de la unitat de totes les lluites sectorials i d'organitzacions de l'Esquerra Independentista i amb la voluntat d'incidir en tots els àmbits i marcs de lluita. Aposta per l'expansió territorial, per enfortir l'organització nacional i la formació política."</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.naciodigital.cat/imatges/09_01/cup2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 468px; height: 291px;" src="http://www.naciodigital.cat/imatges/09_01/cup2.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /></div>La referencialitat de la CUP actualment és posada en dubte per alguns sectors de l'Esquerra Independentista, i és el moment de demostrar a aquests sectors, i a l'opinió pública que no s'ha comès un error. És el moment d'aglutinar forces, després dels debats organitzatius i estratègics, i posar-se a caminar.<br /><br />Com es va comprovar a Xile fa quaranta anys, com hem pogut comprovar als Països Catalans la darrera dècada, teixir una xarxa d'assemblees locals fortes és bàsic per a la supervivència del moviment, i també per a la progressió d'aquest.<br />Encaminar-nos cap a la referencialitat nacional a través de la força dels municipis serà haver deixat la nostra empremta en la història dels Països Catalans lliures i socialistes.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-58954543549729477882009-01-02T17:44:00.002+01:002009-01-02T18:05:04.306+01:00Retorn<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm1.static.flickr.com/226/489609841_0d490a160f.jpg?v=0"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 500px; height: 375px;" src="http://farm1.static.flickr.com/226/489609841_0d490a160f.jpg?v=0" alt="" border="0" /></a><br /><a href="http://www.viajejet.com/wp-content/viajes/girona-9234.jpg"></a><br /><br />Retornar a casa, a la feina, després de les vacances, mai és fàcil. I més si arribes un divendres, la feina et desborda i, mirant a l'horitzó albires quatre dies d'estrès total i absolut. Ens queda anar tirant, i descansar a estones. Que arribi la crisi de gener d'una vegada!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/miguelangel-sankar/162537_stress.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 354px; height: 438px;" src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/miguelangel-sankar/162537_stress.jpg" alt="" border="0" /></a>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-83005264643630271542008-11-17T18:25:00.004+01:002009-01-23T09:23:03.106+01:00Carlos Fabra<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://estaticos02.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2008/02/12/1202821235_0.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 300px; height: 259px;" src="http://estaticos02.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2008/02/12/1202821235_0.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Carlos Fabra (Castelló de la Plana, 1946) és empresari i del PP. President de la Diputació des de 1995, s'ha dedicat a fer créixer l'empresa familiar, com a bon hereu. El que passa és que l'empresa familiar de can Fabra, no és una fàbrica de suro, ni una botiga de calçat de senyores, sinó la <span style="font-style: italic;">Excelentísima Diputación Provincial de Castellón de la Plana</span>. Vegem, uns instants, quins són els antecedents de la família Fabra:<br /><br /><ul><li><b>Victorino Fabra Gil</b> (1818-1893), <i>l'agüelo Pantorrilles</i>, el seu oncle-rebesavi, participa en el bàndol d'Isabel II enfrentant-se als carlistes del General Cabrera al Maestrat, distingint-se en la defensa de Llucena (l'Alcalatén). Apadrinat per Leopoldo O'Donnell liderarà la Unió Liberal i portarà els seus seguidors al Partit Conservador. Va ser president de la Diputació, de 1874 a 1892.</li><li><b>Victorino Fabra Adelantado</b> (1837-1907), nebot de Victorino Fabra Gil, i President de la Diputació el 1855.</li><li><b>Hipólito Fabra Adelantado</b>, nebot de Victorino Fabra Gil i President de la Diputació en els períodes 1897-1899, 1901-1902, 1903-1904 i 1905-1906.<br /></li><li><b>José Fabra Sanz</b> , fill de Victorino Fabra Adelantado, secretari de l'Ajuntament de Vila-Real fins a 1937.</li><li><b>Luis Fabra Sanz</b> , fill de Victorino Fabra Adelantado, va ser president de la Diputació en els períodes 1918-1819 i entre 1919 i 1922. Fundador de la <span style="font-style: italic;">Derecha Regional Agraria</span>. Diputat a Corts pel partido Confederación Española de Derechas Autónomas <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Confederaci%C3%B3n_Espa%C3%B1ola_de_Derechas_Aut%C3%B3nomas" title="Confederación Española de Derechas Autónomas"></a>(<i>CEDA</i>).</li><li><b>Carlos Fabra Andrés</b> (1912-1979), fill de Luis Fabra Sanz. Ocupa la <span style="font-style: italic;">Secretaría Provincial del Movimiento</span> a Castelló de 1943 a 1947. Alcalde de Castelló de la Plana de 1948 a 1955. President de la Diputació de 1955 a 1960.</li><li><b>Carlos Fabra Carreras</b> ocuparà la presidència de la Diputació el 1995.</li></ul>La llista seguirà, no ho dubteu. A continuació, voldria copiar una "broma" que he trobat per internet sobre el personatge. Estava en castellà, m'he permès el luxe de traduir-la:<br /><br /><ul><li>1 -Carlos Fabra pot guanyar la travessa… sense emplenar-la. </li><li>2- Cuando un judici li va malament, Carlos Fabra no canvia d'advocat. Canvia de jutge. </li><li>3- Carlos Fabra cobra interessos al món per existir. Després destina el 0.7% al seu gos. </li><li>4- Carlos Fabra no deixa propines, les rep. </li><li>5- Hisenda som casi tots. Tots menys Fabra. </li><li>6- Els castellonencs paguen impostos, els impostos paguen a Carlos Fabra </li><li>7- Carlos Fabra no fa la declaració de la renda, la renda se li declara a ell. </li><li>8- Carlos Fabra no guarda bitllets de 500€ sota el llit, els bitllets de 500€ són el seu llit. </li><li>9- Carlos Fabra no es presenta a la Presidència de la Diputació de Castelló, la obté per herència. </li><li>10- Carlos Fabra es va apuntar a un sorteig d'habitatges de protecció oficial… i li va tocar un dúplex al Passeig de Gràcia. </li><li>11- Si <span style="text-decoration: underline;"></span>tens 5 caramels i te'n menges 2 te'n quedas sense cap perquè els altres 3 se'ls endú Carlos Fabra. </li><li>12- Carlos Fabra no paga hipoteca, la hipoteca paga a Carlos Fabra. </li><li>13- Carlos Fabra no fuig de la fiscalia anticorrupció. És la fiscalia anticorrupció qui fuig de Carlos Fabra. </li><li>14- Carlos Fabra no dóna consells, els ven al 150% d'interès. </li><li>15- I al Vuitè Dia, Carlos Fabra va concedir la llicència. </li><li>16- Fabra renta més blanc. </li><li>17- Els euros de Carlos Fabra valen 2,3€ cadascun. </li><li>18- Carlos Fabra no imposa la llei, ell és la llei. </li><li>19- Al·là no és Gran: és que és amic de Fabra. </li><li>20- Déu els crea i Carlos Fabra els cobra interessos. </li><li>21- Carlos Fabra juga al poker amb Déu i el Diable: i li deixen guanyar. </li><li>22- Carlos Fabra és inmortal, la mort té por que li cobri la feina. </li><li>23- Carlos Fabra no va de putes, són actes de campanya electoral.</li></ul>En fi, podríem anar seguint.<br />Desenganyem-nos. La misèria humana no viu a sota els ponts. La misèria humana és gent com Carlos Fabra, que són tan pobres que només tenen diners.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8426609316925388594.post-9968163720014233242008-11-07T20:44:00.003+01:002012-02-01T20:47:09.469+01:00Descatalogat!Ara mateix vinc de la llibreria Geli, al centre del meu segon amor (un amor amb odis i puteria inclosa, però d'això ja en parlarem un altre dia). El cas és que volia un llibre que ja fa molts anys (6) que busco. Una vegada el vaig trobar en una fira de llibreters de vell i no se'm va acudir res millor que regalar-lo. Ara que puc volia recuperar-lo, perquè em sembla un llibre essencial, per a qualsevol militant, i també per a qualsevol persona.<br />
En Jaume Fuster va ser una persona que sempre va dir les coses pel seu nom, i un dia va decidir que faria un llibre sobre la lluita armada al nostre país, i el va fer. Tal com raja, tal com ho sentia. Ara, aquest llibre que nom <span style="font-style: italic;">Per quan vingui un altre juny</span> està descatalogat, oblidat, arraconat per aquestes multinacionals de la cultura (ha!) anomenades editorials.<br />
<br />
Ja fa un temps, en la meva època com a ciutada barceloní, vaig anar a fer uns beures a un antro que es diu Ca l'agüelo, a Ciutat Vella. Allà vaig conèixer un noi que treballava a La casa del llibre una llibreria horrible del Passeig de Gràcia, on només venen best-sellers i poca cosa més. Ell treballava al magatzem d'aquesta botiga, i em va explicar que allà, quan un llibre havia estat més de tres mesos a les lleixes i ningú el comprava, el destruïen. Així de simple, així de bèstia.<br />
<br />
La hipocresia és la base de les polítiques culturals.Unknownnoreply@blogger.com1