Arròs amb crosta

L'arròs amb crosta és un cuinat propi del sud. En el llibre El Jardí de les Palmeres, de la trilogia de Jaume Fuster, iniciada amb L'Illa de les Tres Taronges, se'ns descriu aquesta menja. El poeta Guiamon d'Adià, que acompanya el jove Arís i Blanca del Palmerar en el seu viatge cap a la vila d'Airut (vila que recorda sobremanera Alcoi) s'atura en un hostal. Van aquí les paraules de l'hostaler per descriure com elaboren aquest plat:

- Agafareu una paella rodona, ben plana i de ferro i hi posareu un raig d'oli generós. Quan l'oli sigui ben roent, hi sofregireu pollastre o colomí, costella alta de porc i uns rostimalls de cansalada, amb dos o tres grans d'all ben trinxats. Després hi afegireu una carxofa talladeta, una mica de pebrot verd, i una cebeta tendra. Quan el tot estigui ben enrossit, hi tirareu l'arròs, ben triat, sense cap pedra, ni pellofa, i li donareu un parell de voltes perquè se'n begui el suc del sofregit. A banda, haureu bullit la carcanada del pollastre o del colomí, amb un parell de botifarrons negres, una mica de sagí i porros, safranàries i cebes tendres. Quan l'arròs s'hagi torrat una mica, hi aboqueu el brou que heu preparat, hi poseu la sal, pebre vermell i safrà i atieu el foc perquè faci xup-xup. A la fi, quan l'arròs s'hagi inflat i ja no quedi brou, el retirareu del foc i part damunt hi tirareu quatre ous ben batuts, que el cobreixin tot. Un cop de forn, fins que l'ou prengui i es torri una mica i ja teniu l'àpat a punt per llepar-vos-hi els dits.